Quan aquell dia els meus pares em van deixar sola a casa vaig
tenir un mal pressentiment. Alguna cosa dolenta havia de passar aquella nit.
Els meus pares finalment van marxar de casa i vaig decidir asseure’m al sofà i mirar la televisió. Per veure si em passava aquella sensació que tenia per tot el cos, anava passant canals, i n’hi havia un que justament començava una pel·lícula, vaig decidir mirar-la ja que no m’agradava cap canal més.
A la meitat de la pel·lícula, em vaig adormir. El rellotge sonaven les dotze de la nit, i em vaig despertar pel soroll que va fer. Encara no havien arribat els meus pares, em va semblar molt estrany, però com tenia son m’han vaig anar a dormir.
De cop i volta, em vaig despertar i eren les tres de la nit. Quan m’anava aixecar per veure si els meus pares havien arribat,vaig veure una ombra estranya que mai havia vist, que no coneixia. No s’havia què fer si aixecar-me i anar cap a ella o fer-me la dormida. El cor em bategava molt ràpid, tenia tanta por. Però havia de fer alguna cosa, així que vaig decidir aixecar-me.
El vaig tirar a terra en tota les meves forces, vaig aixecar el cap per mirar la seva cara. Vaig descobrir que només era el penjador de la meva habitació, on havia deixat la jaqueta i uns pantalons la nit abans.
Quan ja es va fer de dia, els ho vaig explicar tot els meus pares. Van començar a riure, em va dir que seria una nova anècdota per explicar als nostres companys.
Els meus pares finalment van marxar de casa i vaig decidir asseure’m al sofà i mirar la televisió. Per veure si em passava aquella sensació que tenia per tot el cos, anava passant canals, i n’hi havia un que justament començava una pel·lícula, vaig decidir mirar-la ja que no m’agradava cap canal més.
A la meitat de la pel·lícula, em vaig adormir. El rellotge sonaven les dotze de la nit, i em vaig despertar pel soroll que va fer. Encara no havien arribat els meus pares, em va semblar molt estrany, però com tenia son m’han vaig anar a dormir.
De cop i volta, em vaig despertar i eren les tres de la nit. Quan m’anava aixecar per veure si els meus pares havien arribat,vaig veure una ombra estranya que mai havia vist, que no coneixia. No s’havia què fer si aixecar-me i anar cap a ella o fer-me la dormida. El cor em bategava molt ràpid, tenia tanta por. Però havia de fer alguna cosa, així que vaig decidir aixecar-me.
El vaig tirar a terra en tota les meves forces, vaig aixecar el cap per mirar la seva cara. Vaig descobrir que només era el penjador de la meva habitació, on havia deixat la jaqueta i uns pantalons la nit abans.
Quan ja es va fer de dia, els ho vaig explicar tot els meus pares. Van començar a riure, em va dir que seria una nova anècdota per explicar als nostres companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada