LA MILLOR EDAT DE LA VIDA

No podria dir exactament quina és la millor edat de la vida, ja que no he viscut el suficient per opinar. Però per molta gent una de les millors edats és la joventut entra els 16-20 anys.

És una etapa en la qual ja falta poc per poder començar a treballar. I si ho utilitzo com a augment perquè ho considero positius. Treballar implica, en part, començar a entendre que si vols alguna cosa, te l’has de guanyar, que no et regalaran mai res. A més a més, també suposa entendre que no podràs dependre sempre dels pares. Això és el que implica créixer, fer-se grans.

Tanmateix, tot i que, continuen essent menors d’edat ja que no depenem tant dels pares, comencem a guanyar una mica més d’independència.

Els joves així se senten més adults, madurs, agafen confiança en sí mateixos, aprenen que significa fer-se gran.

La considero una mena d’etapa adulta de transició entre l’adolescència i l’etapa adulta. Una etapa, necessària, de la qual s’aprenen moltes coses útils per a la vida. Tot i que sempre hi ha excepcions, ja que cada persona és un món. En definitiva, doncs, personalment la considero una etapa molt important de la vida, i per aquest motiu l’he explicat com a la millor.

Certament es podria considerar una etapa inventada per Occident, i no es pot generalitzar a la resta del món. Per exemple, a l’Àfrica, els nens passen de la infància a l’edat adulta, ja que molts abans dels 10 anys s’han vist obligats a treballar.

Però igualment és una etapa molt important en la vida de les persones.

Benvolguts Reis Mags d’Orient...

Estimats Reis Mags d’Orient,

Sóc la Raquel, que us escriu amb la intenció de canviar el meu entorn en relació amb la meva família, amics, temps lliure i altres desitjos.

Ja sé que fa molt temps no us escric, però m’ha tornat ha venir la il·lusió que tenia abans per escriure als Reis Mags d’Orient. Encara recordo com abans esperava gairebé una hora per veure-us. Quan era més petita recordo que m’esperava molta estona per donar-vos el meu xumet, per demostrar-vos que m’anava fent gran.  

Normalment a les cartes que us escrivia us demanava coses materials, però aquest any he decidit canviar i no demanar-ne tantes. 

Primer de tot us demanaria que no féssiu que la meva mare treballés tantes hores, així podria estar més estona amb mi i jugar a alguna cosa divertida. Ja sé que treballar és molt important, sobretot ara mateix, però també és important poder gaudir el màxim de temps possible amb la teva mare.

Una altra cosa que us voldria demanar seria tenir més temps lliure per estar amb els amics i  poder passar temps amb ells. També m’agradaria gaudir de més temps lliure per mi, per estar més tranquil·la.

Seguidament vull demanar-vos desitjos que m’ajudin a aprendre més del que diguin els altres i que els altres escoltin el que jo dic. Una de les coses que més m’agradaria és que les persones que tenen menys coses poguessin tenir el mateix que tinc jo i els meus amics, encara que fos una part petita, ja que tots tenim dret a estar feliços en aquestes dates.

Una de les coses que voldria més per aquest any seria veure la independència de Catalunya, amb la meva família i la meva àvia que li faria molta il·lusió de viure aquest moment històric.

I per últim vull pau, salut i benestar per la meva família per sempre.

Moltes gràcies per tot!

L’INTRÚS

Quan aquell dia els meus pares em van deixar sola a casa vaig tenir un mal pressentiment. Alguna cosa dolenta havia de passar aquella nit.

Els meus pares finalment van marxar de casa i vaig decidir asseure’m al sofà i mirar la televisió. Per veure si em passava aquella sensació que tenia per tot el cos, anava passant canals, i n’hi havia un que justament començava una pel·lícula, vaig decidir mirar-la ja que no m’agradava cap canal més.

A la meitat de la pel·lícula, em vaig adormir. El rellotge sonaven les dotze de la nit, i em vaig despertar pel soroll que va fer. Encara no havien arribat els meus pares, em va semblar molt estrany, però com tenia son m’han vaig anar a dormir.

De cop i volta, em vaig despertar i eren les tres de la nit. Quan m’anava aixecar  per veure si  els meus pares havien arribat,vaig veure una ombra estranya que mai havia vist, que no coneixia. No s’havia què fer si aixecar-me i anar cap a ella o fer-me la dormida. El cor em bategava molt ràpid, tenia tanta por. Però havia de fer alguna cosa, així que vaig decidir aixecar-me.

El vaig tirar a terra en tota les meves forces, vaig aixecar el cap per mirar la seva cara. Vaig descobrir que només era el penjador de la meva habitació, on havia deixat la jaqueta i uns pantalons la nit abans.

Quan ja es va fer de dia, els ho vaig explicar tot els meus pares. Van començar a riure, em va dir que seria una nova anècdota per explicar  als nostres companys.  

 

LA MILLOR EDAT DE LA VIDA DE LA MEVA ÀVIA

La meva àvia es diu Roser, és la mare de la meva mare; i viu al barri de Sarrià, a Barcelona. Té 88 anys i és una àvia molt moderna, i independentista. És la única àvia que em queda i, per mi, és la millor del món.

Per la meva àvia, la millor etapa de la seva vida va ser quan va conèixer l’home que més endavant es convertirà en el seu marit. Li agrada molt aquest  moment perquè és quan sortien, i fins i tot, li va regalar tota l’equipació necessària per a esquiar, inclosos els esquis. Hi anaven cada any, li agradava molt i ara ho troba a faltar. També feien excursions amb els amics, perquè tots formaven part d’un centre excursionista. Per exemple li va agradar una excursió que van fer a la muntanya de Montserrat i va anar a veure la Moreneta.

Quan es va casar va passar una etapa molt feliç. El seu viatge de noces va ser a França amb cotxe durant un mes sencer. S’ho va passar molt i molt bé, i en té uns records inoblidables.

També recorda amb molta il·lusió el fet d’estrenar un pis del qual el seu pare n’era el constructor. Va convidar a tota la família i els amics, van celebrar una gran festa , ja que el pis era molt bonic.

A aquesta etapa de la vida també hi pot sumar la felicitat que va sentir quan van començar a néixer els seus quatre fills: l’Arturo, la Roser( la meva mare) i la Maria Teresa,  l’Esther.

Així doncs, aquests són els moments més bonics i dels que t é un millot record de la meva àvia Roser, la millor del món.