No podria dir exactament quina és la millor edat de la vida,
ja que no he viscut el suficient per opinar. Però per molta gent una de les
millors edats és la joventut entra els 16-20 anys.
És una etapa en la qual ja falta poc per poder començar a
treballar. I si ho utilitzo com a augment perquè ho considero positius.
Treballar implica, en part, començar a entendre que si vols alguna cosa, te
l’has de guanyar, que no et regalaran mai res. A més a més, també suposa
entendre que no podràs dependre sempre dels pares. Això és el que implica
créixer, fer-se grans.
Tanmateix, tot i que, continuen essent menors d’edat ja que
no depenem tant dels pares, comencem a guanyar una mica més d’independència.
Els joves així se senten més adults, madurs, agafen confiança
en sí mateixos, aprenen que significa fer-se gran.
La considero una mena d’etapa adulta de transició entre
l’adolescència i l’etapa adulta. Una etapa, necessària, de la qual s’aprenen
moltes coses útils per a la vida. Tot i que sempre hi ha excepcions, ja que
cada persona és un món. En definitiva, doncs, personalment la considero una
etapa molt important de la vida, i per aquest motiu l’he explicat com a la
millor.
Certament es podria considerar una etapa inventada per
Occident, i no es pot generalitzar a la resta del món. Per exemple, a l’Àfrica,
els nens passen de la infància a l’edat adulta, ja que molts abans dels 10 anys
s’han vist obligats a treballar.
Però igualment és una etapa molt important en la vida de les
persones.