La meva àvia es diu Roser, és la mare de la meva mare; i viu
al barri de Sarrià, a Barcelona. Té 88 anys i és una àvia molt moderna, i
independentista. És la única àvia que em queda i, per mi, és la millor del món.
Per la meva àvia, la millor etapa de la seva vida va ser quan
va conèixer l’home que més endavant es convertirà en el seu marit. Li agrada
molt aquest moment perquè és quan
sortien, i fins i tot, li va regalar tota l’equipació necessària per a esquiar,
inclosos els esquis. Hi anaven cada any, li agradava molt i ara ho troba a
faltar. També feien excursions amb els amics, perquè tots formaven part d’un
centre excursionista. Per exemple li va agradar una excursió que van fer a la
muntanya de Montserrat i va anar a veure la Moreneta.
Quan es va casar va passar una etapa molt feliç. El seu
viatge de noces va ser a França amb cotxe durant un mes sencer. S’ho va passar
molt i molt bé, i en té uns records inoblidables.
També recorda amb molta il·lusió el fet d’estrenar un pis del
qual el seu pare n’era el constructor. Va convidar a tota la família i els
amics, van celebrar una gran festa , ja que el pis era molt bonic.
A aquesta etapa de la vida també hi pot sumar la felicitat
que va sentir quan van començar a néixer els seus quatre fills: l’Arturo, la
Roser( la meva mare) i la Maria Teresa,
l’Esther.
Així doncs, aquests són els moments més bonics i dels que t é
un millot record de la meva àvia Roser, la millor del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada